2026
EL SO ABANS DE LA MÚSICA
A 440 és un treball acústic de Vicens Vacca editat en CD de tiratge limitat que continua la seva investigació sobre els límits entre música, art conceptual i escolta. La peça parteix d’un gest extremadament simple: la interpretació col·lectiva de la nota La —440 Hz— per tots els instruments disponibles en una orquestra. Allò que habitualment és només l’afinació prèvia a un concert es converteix aquí en l’obra mateixa. La primera interpretació va tenir lloc el 2018 a Iklectik, Londres, a càrrec de la London Improvisers Orchestra. Tres anys més tard, el 2021, l’Orquestra Simfònica de Castelló en va fer una nova interpretació a l’Auditori de Castelló. La versió inclosa en aquest CD correspon, en canvi, a l’enregistrament que Vicens Vacca va realitzar a finals de 2016 a l’estudi de Dènys Sanz.
Cap d’aquestes realitzacions —ni la versió de CD ni les interpretacions de concert— no ha mantingut una exactitud estricta respecte de les instruccions escrites d’A 440. Aquesta distància entre la formulació de la peça i la seva execució efectiva no és un accident extern, sinó una característica que Vicens Vacca sembla assumir en una part dels seus treballs i composicions. La instrucció fixa una situació; la interpretació la desplaça, hi introdueix desviacions, variacions de temps, d’intensitat, d’afinació i de presència física. L’obra no queda anul·lada per aquesta imprecisió: Funciona “malament bé”. Muta.
La peça pot relacionar-se amb una tradició de les avantguardes musicals del segle XX que va desplaçar l’atenció des de la composició cap a les condicions de l’escolta. Hi ressonen John Cage i la seva voluntat d’escoltar allò que queda fora del discurs musical; Giacinto Scelsi i la seva concentració extrema sobre una sola nota; La Monte Young i la permanència de les freqüències sostingudes; o Yves Klein i els seus experiments orquestrals.
També hi ha una referència més personal: No Pussyfooting (1973), de Robert Fripp & Brian Eno. Vacca va escoltar en directe l’enregistrament a Granollers l’any 1973, immediatament després del mític concert de King Crimson de la gira Larks’ Tongues in Aspic. Quan el concert ja havia acabat i el públic començava a sortir de la sala, aquella música enregistrada va actuar com una prolongació invisible de l’esdeveniment. Una experiència que ha persistit activa durant dècades i que, indirectament, va propiciar la composició d’A 440.
En la trajectòria de Vicens Vacca, A 440, ara ja en el seu desè aniversari, amplia una investigació sostinguda sobre la transformació d’accions ordinàries, convencions culturals i gestos aparentment insignificants en dispositius de percepció. No es tracta tant de produir nous sons com de modificar les condicions sota les quals els escoltem.
A 440 no és un treball sobre la música; és el resultat sobre el moment exacte en què la música encara no ha començat, però el so ja ocupa, i afecta, completament l’espai.