Abans de fer aquesta entrevista, en una conversa vas comentar-me que t’estimaves més parlar de relacions entre persones que d’art. Per què?

Acostumen a ser més fructíferes, fins i tot artísticament.

Vas créixer en un ambient amb una forta presència de músics. Quin rastre d’aquesta influència musical en queda en les teves obres?

Va ser inevitable. El meu pare, entre d’altres coses, va ser jazzman. Vaig créixer escoltant Thelonious Monk; això et deixa una empremta inesborrable, si t’hi fixes.

Tot i créixer en aquell ambient vas escollir l’art conceptual. Per què?

Per una incapacitat congènita de fixar idees en notes musicals. M’ho vaig passar malament.

Granollers, la teva ciutat natal, té un passat interessant a nivell musical del qual va participar la teva família, i també a nivell artístic amb la celebració en els 70 de les Jornades d’Art Contemporani en què van ser-hi presents alguns artistes que avui són importants. Vas ser-hi? Et va marcar d’alguna manera?

Vaig anar absorbint i condensant el que passava fins que vaig decidir participar-hi i el format art em va semblar el més adient, encara que no exempt de patiment. Vaig treballar tipus franctirador.

Què vols dir amb tipus franctirador?

Sense grup, sense gremi, sol. Provant d’encertar.

Segueixes treballant d’aquesta manera? Quins problemes i quins avantatges comporta treballar així?

Segueixo així. Quan falles, l’error és total i aprens molt més. Potser a fallar millor.

A Granollers coincideixes amb dues persones importants, Jordi Benito i Manel Clot. Explica com vas conèixer a Benito i que va representar per a tu. I Manel Clot?

Benito era un tipus impossible; d’ell vaig aprendre a posar les coses al seu lloc, encara que mai em va ensenyar res. Clot era diferent, diametralment oposat, em va recomanar infinitat de lectures, m’ho vaig llegir tot, era un erudit. Érem tots tres a Granollers, érem amics, va ser inevitable. Ara el dos ja són morts, no van resistir el cop.

Pots explicar una mica més el que vols dir afirmant que Benito et va ensenyar a posar les coses al seu lloc?

Situar els diferents components físics d’una peça de forma precisa perquè es mostrin de forma atractiva obviant l’interès que pugui suscitar. Quelcom animal.

Vas viure una temporada a Barcelona però vas decidir tornar al teu poble natal. Per què vius a Granollers?

A Granollers ningú em pregunta res, em deixen tranquil, puc treballar sense interferències i és a 30 minuts de Barcelona que, per altra part, sempre ha maltractat als seu artistes i els ha oblidat abans que els altres. La llunyania no ha estat un embús sinó un alliberament.

Vas trigar un temps a materialitzar les idees que tenies al cap. Per què? Com va ser aquest procés?

Treballo per eliminació, fins a l’eliminació final. Quan treus el que sobra, el que queda, si és contundent, funciona. És fàcil d’explicar però complicat de fer. Porta el seu temps.

En la teva vida quotidiana compagines la dedicació a una empresa d’enginyeria de refrigeració amb la dedicació a l’art. De quina manera combines les dues coses? T’agradaria dedicar-te només a l’art? Per què?

Robert Fripp deia que si vols ser un bon artista és millor que facis d’electricista, o de qualsevol altra cosa diferent a l’art. No en soc un professional, tampoc un intel·lectual, així que vaig fer una altra cosa i no ha anat malament. Segueixo aquí.

No t’agrada parlar d’obres o peces, els dius coses, Quin n’és el motiu?

La creació la reservo per als semidéus, els grecs antics en sabien molt d’això. Llavors, faig coses i a veure què passa. Algunes van bé, d’altres no. Com tothom.

En una ocasió, en un muntatge, et vaig sentir dir-li a una persona que t’havia costat molt arribar a fer-ho malament. Què volies dir?

Desequilibri, cal fotre-li al fanal per tal d’obtenir un cert desequilibri. Si ho aconsegueixes, la cosa funciona. Llegeixi a Ilya Prigogine i ho veurà clar.

Segons les teves paraules busques que el que fas sigui una resposta ultra-lenta i fulminant. Pots parlar sobre això?

Per a mi l’art és una resposta que ha de fulminar de forma ultra-lenta en el temps per poder revisitar la peça i que aquesta continuï mostrant sense demostrar res. Aquest temps, Duchamp el xifrava en 50 anys, jo no sé si això és vàlid actualment. Per a mi és vàlid en general, però potser no serveix per a d’altres artistes. Tot és provisional. I ondulant.

En les teves peces hi ha una part d’atzar i una altra de control. És així d’una manera conscient?

 L’atzar ha provocat enormes confusions dins el món de l’art. Jo prefereixo el semicontrol: fer-ho, però a mitges; una mica, però no massa; massa poc no funciona, molt tampoc. Altra vegada el desequilibri. Mental.

Per construir les teves coses fas servir els mateixos programes informàtics des de fa anys i els teus muntatges busquen ser tan fàcils com sigui possible a nivell tècnic. Per què no t’interessa la tècnica?

En art, els processos tècnics sofisticats tendeixen a produir coses que difereixen del concepte ultra-lent que persegueixo; a més, estableixen una tirania en la qual es cau per una certa comoditat.

En aquest cas la tècnica evita l’esforç de pensar. La majoria dels artistes que utilitzen obsessivament aquests processos no funcionen massa bé en el temps. El progrés en art és fals, però es pot fer de moltes maneres. Aquí rau l’habilitat. Si és que es pot dir així.

En les teves peces hi ha una voluntat d’aprofitar l’energia dels altres. Què és el que t’interessa d’això?

L’excedent. Treballar amb l’excedent, les restes. En realitat tot és excedent d’un procés incomprensible. Com la vida. És així.

Pots parlar-me una mica del que consideres excedent, dins les coses que fas?

 L’excedent és el que sembla sobrant i no ho és. Acostuma a aparèixer quan alguna cosa deixa de ser popular o és poc visitada.

A WE, per exemple, l’espectador es converteix en autor en fer servir el kit d’escultura ràpida o en peces com GRAND HALL, l’espectador pot descarregar-se la peça en forma d’APP i portar-la sempre amb ell i compartir-la amb més gent, que a la vegada també se la poden descarregar. Quin és el paper que juga l’espectador en les teves peces?

Mai m’han agradat les peces interactives, les considero una debilitat per part de l’artista, perquè, per altra part, tot és interactiu a un nivell superior. Altra cosa és que l’espectador – públic – participant faci amb el que mostres el que li sembli oportú. I aquí resideix la relació que manté WE i GRAND HALL amb el públic.

Què vols dir amb “tot és interactiu a un nivell superior”?

És innecessari indicar que una peça és interactiva. Reflexionant, tot ho és: Veure una exposició d’art, pujar a l’autobús, escoltar música, una discussió, rebotar les pilotes, contemplar el cel estrellat…

Per altra part, ets un artista a qui li agrada col·laborar amb els seus amics artistes. De quina manera són importants aquestes relacions i com són les col·laboracions?

Són acoblaments més que col·laboracions. Em relaciono bé amb artistes, menys amb institucions i galeries, i pitjor amb el públic. A vegades ho lamento.

No hi ha molts artistes que treballin amb so. És problemàtic treballar amb so?

Potser no gaires, però suficients per establir el que es fa en el mitjà. Jo treballo al marge del rigor, entre la destresa i el desastre, a vegades en absolut desastre. Tot provisional, ja l’hi he dit. En art mai hi ha un problema perquè el que no hi ha és una solució.

Per què dius que estàs mort?

ESTIC MORT va ser la meva primera cosa, potser un mal inici. Però em va alliberar d’una gran quantitat d’adversitats, més relacionades amb la vida que amb el procés concret de fer art. Potser també li pot funcionar a vostè. Li ho desitjo. Tot dura molt poc.

Granollers – Vilassar de Mar, Agost 2016.

Agraïments:

Henrie Adams, Pep Agut, Joan Francesc Ainaud, Adolf Alcañiz, Carolina Alcina, Vicenç Altaió, Efrén Álvarez, Emilio Álvarez, Carlos Amauris, Sílvia Amigó, Xavi Aranda, Josep Maria Armengol, Carles Arumí, Mario Asef, Lorenza Barboni, Fabiola Barreiro, Eva Barreras, Jordi Barreras, Maria Basora, Iolanda Batallé, Jordi Benito, Carme Bleda, Antoni Botey, Peter Bosch, Germano Brutti Salvatore, Roberta Busechian, Vicent Carda, Agustí Casals, José Andrés Casas, Dionís Cases, Josep Cassart, Eva Castellanos, Irene Chilet, Manel Clot, Ginebra Codina, Pep Comas, Tom Costello, Ferràn Conangla, Pere Cornellas, Montserrat Cuchillo, Bruna Dinarés, Marco Domenichetti, Lola Donaire, Marc Dueñas, Fina Duran Riu, Pep Duran, Errant Sound, Santi Espina, Cristina Espuga, Francesc Esteve, Eufònic, Feliu Fàbregas, Robert Fàbregas, Juan Francisco Fandos, Carla Febrer, Bentz Fèlix, Ramon Ferrandis, Lluís Ferrer Escoda, Isa Ferri, Olga Fibla, Vicent Fibla, Marcos Flórez, Frederic Font, Oriol Font, Fundación PazosCuchillo de Pazos, Ferran García Sevilla, Jorge Gareis, Amador Garrell, Francesc Garriga, William George, Àlex Gifreu, Gema González Navas, Luis González, Sílvia González, Anna Guarro, Emmanuel Guigon, Carles Hac Mor, Albert Heras, Sandra Ibars, ICEC Berlín, ICEC London, José Iges, Iklectik, Institut Ramon Llull, Institut Ramon Llull Berlín, Óscar Intente, Vanesa Jiménez, Antoni Jové, Jay Kirkpatrick, Jaime Lee, Noris Leyva, Cristina Lladó, Maria Lladó, Oriol Llopis, Sebastià Llorens, London Improvisers Orchestra, Jordi López, Pepe Lorite, Clàudia Marconell, África Martí, Jordi Martí i Sararols, Jacinto Martín, Marc Martín, Àlex Martínez, Pedro Vicente Martínez Estrada, Andreu Masip, Joan Matabosch, Jaume Maymó, Josep Mayoral, Carlos Mecerreyes, Neus Mèlich, Lola Mesa Saldaña, Raphael Miro Holzer, Carlos Molina, Pablo Molina, Gabriela Moragas, Xavier Mulet, Alicia Murria, Marta Negre, Juan de Nieves, Raúl Nieves, Pol Ortiz, Orquestra del Gran Teatre del Liceu, Orquestra Simfònica de Castelló, Maite Palomo, Armand Parellada, Ramon Parellada, Ramon Parramon, Carlos Pazos, Jordi Pegenaute, Quico Peinado, Javier Peñafiel, Luis Francisco Pérez, Víctor Pérez Ballestero, Juan de Dios Pérez Jiménez, Mar Pérez Unanue, Jordi Pericot, Antoni Perna, Jordi Pey, Eudald Pla, Gerard Pons, Roc Pont, Dolors Porredón, Carles Poy, Sandra Prades, Àlex Pujol, Rosa Queralt, Mikel R. Nieto, Marc Recasens, Alfonso Ribes, Ciscu Ribes Frigola, Olga del Rio, Xavier Ripoll, Carla Roda, Frederic Roda, Asunta Rodríguez, Valentín Roma, Lluís Ros, Toni Rossi (Nousons), Esther Rovira, Teresa Salvatella, Pietat Sanjuán, Roser Sanjuán, Marc Sans, Dènys Sanz, Oriol Saña, Francesc Serés, Nastia Sibiratkina, Andreu Signes, Ramon Sirvent, Eduard Solaz, Jordi Soley, Taller d’Escenografia Castells, Toni Tarifa, Adrià Terol Hernández, Pablo Tomé, Trinta Arte Contemporánea, Jordi Trullàs, Franxesca Valeria Ustárez, Jordi Vacca, Irene Vallès, Eudald Van der Pla, Blanca Llum Vidal, Albert Vilar, Elisabet Wenceslao, Kirill Yusmin, Nan Zhu.