2001

En el terror de l’atac a les TWIN TOWERS vaig editar un clima acústic on s’escoltava durant una hora, espaiats per silencis, diferents fragments de so afectats per l’efecte Doppler -el que fa que identifiquem si un objecte s’acosta o s’allunya depenent de la variació en el so que emet en fer-ho- i els vaig fer sonar en estèreo amb els altaveus significativament distanciats un de l’altre per poder identificar clarament el moviment del so d’esquerra a dreta i a l’inrevés. Posteriorment, quan Karlheinz Stockhausen va dir en les seves desafortunades declaracions que aquell acte terrorista era la més gran obra d’art mai feta, vaig pensar en afegir al clima acústic tres notes que, en notació musical anglesa, podien conformar la seqüència D E A D. Això ja ho havia fet servir Bruce Nauman en algunes de les seves peces, però em va semblar que hi encaixava justament, tant musicalment com en la paraula, i així va quedar.
Ara, després de tants anys i de tant terror, no sé si la peça hauria de sonar ininterrumpidament o mai més. 29/08/2017