2006-2017

Museo Patio Herreriano, Valladolid

Estructura acústica composta formalment per tres reproductors de so i tres ràdio-transistors modificats, suspesos amb filferros i emmarcats en un marc daurat. La peça emet indefinidament i contínua, i relaciona el so emès pels reproductors preenregistrats amb el so de tres emissores de ràdio sintonitzades i alterades amb crescendos i decrescendos programats.

A proposta de Javier Peñafiel vaig utilitzar un mix de tres pistes de so intercanviables que podien funcionar a l’uníson i que havia construït temps enrere: en va sonar el mix, de nom VINCENZO SUCCO, en el seu vídeo OS ACASOS CONVENIENTES a PLAY_GALLERY de Berlín i també a la galeria de New York el 2006. Però continuava pensant que la cosa podia mostrar-se de forma autònoma, amb alguna aportació que incorporés l’emissió de so aliè en directe i que alterés el mix resultant. Llavors, modificant electrònicament tres ràdio-transistors per a què el seu so hi intervingués puntualment, vaig fer sonar el sistema complert i tot va encaixar acústicament. Des de llavors, la peça s’ha mostrat el 2010 amb el nom VINCENZO SUCCO MARCONI al Museu de Granollers, el 2011 a la galeria Àngels Barcelona, el 2012, amb la coda ALTERNATE TAKE, i en versió muda i desgraciada, a Roca Umbert de Granollers, el 2016 a la galeria TRINTA de Santiago de Compostela, on desapareix MARCONI del nom, i d’igual forma el 2017 al Museo Patio Herreriano de Valladolid. La peça ha utilitzat diferents components tècnics, formals i acústics en el transcurs de la seva història, però, quan ha sonat, sempre ho ha fet amb les ràdios lliures, gossos bordant, cotxes de carreres, un clima “blue” percussiu i un fragment del RICERCARE de Johann Sebastian Bach que prova sense èxit de posar ordre al clima sonor.