2024

Vicens Vacca mostra el seu últim treball OR GOLD
Assemblatge per a paret de llençol daurat amb altaveu llest per a emetre des del cul d’un tamboret. Convenientment ajustat OR GOLD

OR
Posar nom a les peces artístiques O no posar-ne, perquè sense títol ja és un nom, que vol dir que no en té de nom, però en té també dient que no té nom; llavors l’assumpte té defensors en els dos extrems de posar O no posar, que no posar podria donar més llibertat al receptor de la cosa, doncs que l’hi posi ell si li sembla, però potser pot dificultar la cosa ja de per sí difícil, la cosa de l’art contemporani, que sembla de vegades que tant se’ls hi enfot l’art contemporani, i potser amb raó, i també si li posem nom O no n’hi poses també se’ls hi enfot potser, i la lectura del raonament pot fàcilment cansar a qui ja no li va bé de seguir la cosa, amb nom O sense. Ara bé, jo l’hi poso perquè des de la meva condició d’amateur amb resolució professional i autodidacte per voluntat, el que moltes de les coses que faig són perquè sí, penso, no crec, s’acostuma a dir crec, quan en realitat no s’acostuma a creure, més aviat es pensa doncs penso que pot anar bé encarrilar la peça cap a una zona del pensament escrit, i llavors surt que si dic OR, que és el nom ajustat del meu pensament per a la peça que tinc en ment, millor posar-l’hi. A més té la cosa dels dos idiomes, perquè el català i l’anglès, no cal saber-ne gaire d’aquests idiomes per adonar-te que algunes paraules coincideixen en les lletres i en el significat, i d’altres coincideixen en les lletres però no en el significat, es pot construir un discurs atmosfèric; com per exemple amb les paraules SILENT i VIOLENT, i també amb la paraula ON, i també amb la paraula JUST, i també amb la paraula OR, que no l’entenen pas allà a l’Anglaterra com GOLD, i així en trobaríem a dotzenes, potser, de paraules per anar expandint el que ja possiblement ha perdut la retentiva de la situació que ens ocupa fins ara, perquè OR com a paradigma de les coses valuoses, lluminoses, i positives, en anglès pot voler dir O; ha perdut la R, d’OR, llavors si algú que ho llegeixi d’aquesta manera potser s’ho plantejarà com una opció de què? de què triar? Si OR ens diu que una cosa O una altra, quedarà el dubte instal·lat de què cal triar, a l’anglesa, una cosa que pot ser qualsevol cosa, potser l’altaveu que forma part de la peça, o el que s’hi pot dir des d’aquest altaveu, i també l’OR com llençol de la paret; però l’espectador participant li donarà, com passa sempre, el valor que li sembli a qualsevol cosa que vegi, escolti O li succeeixi; i li desitjo l’esplendor, i el resplendor, dels moments curts, breus, encegadors, que ningú ens podrà prendre mai.