2014
Youtube
NO DANCE és una peça de so resultat de la mescla de 4 pistes de diferent durada repetides indefinidament. La mescla del so resultant, en què molts del sons són percussius, crea ritmes aleatoris que encaixen dins un concepte del ritme més ampli i general. Els vídeos NO DANCE incorporen un músic en directe que prova d’acoblar-se al mix resultant. En la versió de 2014 ho va fer el bateria Armand Parellada i en la de 2016 el guitarrista Jordi Pegenaute.
Quan treballava amb GRAN HALL, vaig pensar en fer una versió rítmica amb alguns fragments escollits d’aquest banc de so, amb la particularitat que els fragments considerats percussius havien de tenir la mateixa durada i els incorporaria de forma indefinida i repetida unes quantes vegades dins un mix de so que mesclava 4 pistes a l’atzar; així el ritme quedava alterat cada vegada que s’incorporava un nou fragment imprevisible, que alhora creava un altre ritme asíncron, i així successivament entrant i sortint fragments, i suposava que al final, tot, desordenadament, encaixaria en un ordre més general. NO DANCE va funcionar bé en una exposició al Palau Ducal dels Borja a Gandía, i llavors vaig voler fer-ho amb un músic a la bateria que hauria de provar d’incorporar-se dins la peça en directe. Li vaig proposar a l’Armand Parellada, indicant-li un fragment de 14 repeticions on podia intermitentment acoblar-se seguint el ritme principal de NO DANCE, i que en la resta, allà on eren imprevisibles els ritmes sobreposats, fes el que volgués. Al cap d’un temps li vaig fer la mateixa proposta al guitarrista Jordi Pegenaute. I això és el que van fer: sobreposar-se al contratemps.
