1989-2019
Arts Santa Mònica
Tant va insistir en Jordi Benito a Artual, una galeria de Barcelona ja desapareguda, que al final va aconseguir que jo hi fes una exposició a la planta pis. No va anar bé.
Vaig presentar una sèrie de dibuixos en tinta sobre vidre al costat de les seves caixes d’embalatge; unes caixes especials, fetes a mida i que considerava tant o més significatives que els vidres dibuixats. Tot va quedar muntat segons una posició acurada. Més que una exposició era una instal·lació.
Un temps després, les caixes van reinflar-se i van empresonar els vidres de tal forma que alguns ja no van poder sortir-ne mai més. No va anar bé.
No va anar bé, però diferent del no va anar bé de la galeria, que no hi va anar perquè no els hi va anar bé fer l’exposició, encara que la van fer, però a mi tampoc em va anar bé de fer-la i, al final, va quedar qualificat que ni a ells ni a mi ens va anar bé alhora. En Jordi no li va donar cap importància al fet que no va anar bé si jo anava bé, o mitjanament bé, o lleugerament bé. Com ell. Fins al final.
