2026

ESCOLLIR, DE VICENS VACCA, A LES PANTALLES DE CORREOS

Vicens Vacca i Correos han arribat a un acord per mostrar l’obra ESCOLLIR a les pantalles de les seves oficines. La primera presentació tindrà lloc del 22 de setembre al 21 d’octubre de 2026 a la pantalla situada a l’entrada de l’oficina de Correos del carrer d’Agustí Vinyamata, 14, de Granollers. Posteriorment, el treball es mostrarà també en pantalles d’oficines de Correos de Barcelona i Madrid.

ESCOLLIR es desplega en tres versions —català, castellà i anglès— a partir de lletres retallades i recompostes. El procediment remet als missatges anònims, a una escriptura sense cal·ligrafia pròpia i sense emissor identificable. La frase sembla arribar des d’un lloc indeterminat, com un avís o una nota trobada. Les tres paraules —ESCOLLIR, CONDEMNA, IRREPARABLE— no constitueixen una afirmació tancada. Actuen com una estructura combinatòria que desplaça el sentit segons l’ordre de lectura: escollir pot ser una forma de pèrdua; la decisió pot contenir una condemna; allò que queda exclòs pot esdevenir irreparable.

La peça interroga la idea contemporània d’elecció com a exercici de llibertat. Davant els sistemes polítics, socials o comercials, escollir sovint implica operar dins un marc prèviament definit, on el desacord només pot expressar-se de manera parcial. En aquest context, la possibilitat d’un vot negatiu —un vot no a favor sinó en contra, capaç de restar i neutralitzar adhesions— introdueix una lectura crítica de la participació i dels seus límits.

Aquesta tensió s’estén també a l’àmbit del consum i de la decisió quotidiana. La tria constant es presenta com una ampliació de possibilitats, però pot funcionar com una forma d’obligació: comprar, respondre, subscriure’s, posicionar-se. ESCOLLIR apunta així cap a una zona menys visible de l’elecció: la possibilitat de suspendre-la, d’esperar o de no acceptar el ritme imposat per l’oferta.

La peça converteix el llenguatge en un dispositiu de pressió. El seu anonimat formal, la seva repetició en diverses llengües i la seva aparença de missatge urgent situen l’elecció no com una simple facultat, sinó com un camp de tensió entre llibertat, rebuig i pèrdua.